Una de les moltes

El Barça de hockey aconsegueix la seva primera Copa d’Europa.

El Barcelona, un club que posseeix equips a gairebé tots els esports, no es queda enrere a cap d’ells.
L’any 1973 va guanyar la seva primera Copa d’Europa de hockey sobre patins, amb jugadors molt destacats, com per exemple Jordi Vila-puig.
Josep Lorente, un entrenador que van fitxar aquell mateix any provinent del Mataró va ser el qui va portar 10 Copes d’Europa, nou Lligues, set Supercopes d’Europa i vuit Copes del Rei. Entre tots aquest títols, el més important, la primera Copa d’Europa.
Però aquest Barça no es va conformar només amb una, si no que a l’actualitat ja posseeix 18 Copes d’Europa.
Amb el triomf de la primera copa, el hockey va aconseguir imposar-se al handbol dintre de les preferències del club blaugrana, per darrere del basquet i el futbol.

Curiositats:

Es pot destacar que la primera lliga espanyola de hockey es va disputar a la temporada 1972-1973, més bé entre vascos, aragonesos i catalans i el barça ja començava a triomfar.

Altres coses a destacar del 1973 al món de l’esport, va ser la primera edició del campionat mundial de natació, celebrada del 31 d’agost al 9 de setembre a Belgrad (Iugoslàvia).

Microhistòria

Guerra Civil de República Dominicana.

Juan Bosch va ser enderrocat del poder per un cop militar recolzat per els Estats Units i van posar tres homes al poder els quals el poble els va anomenar “Triumvirato”.
Van anular la constitució de 1963 i això va fer que un altre grup militar volgués tornar a implantar la constitució juntament amb Juan Bosch al poder.
Així doncs es van enfrontar en els dos bàndols en una guerra civil que va tenir una durada de 7 mesos, des del 24 d’abril de 1965 fins a novembre.
El governs d’EUA amb el pretext de restablir la pau, va envair el país amb 40.000
marins.
La guerra va acabar quan els militars d’EUA van imposar a Joaquín Balaguer com a president del país, ja que era l’hereu de la dictadura de Trujillo.

Moments viscuts:

Un tiet de la meva mare, sacerdot catòlic amb idealistes politics clars, amagava constitucionalistes a casa de la seva germana, la meva àvia. La família va haver de mudar-se al camp a viure i a la tornada cap a la capital, van trobar-se que la casa era pràcticament buida, els hi havien robat tot.
També a cas de l’àvia de al meva mare, al centre de la ciutat van ser bombardejades totes les cases veïnes a la de l’àvia, així que s’amagaven sota els llits.
Un dels germans, nascut un mes abans de que comences la guerra, va ser batejat, ja que pensaven que no sortirien vius d’aquella nit, a causa del bombardeig contra els Constitucionalistes.

“A la vida no et regalen res”

MARE
Al 1969, la meva mare vivia en Granollers, en un pis de tres habitacions i un quart de bany, al passeig colom. Al pis vivien els meus avis materns, la meva mare i deu germans més. Treballava a una perruqueria i els dilluns que tenia festa, anava a Barcelona a treure’s el títol de perruquera. També ajudava a les feines de casa i només sortia a passejar una estona els diumenges per la tarda. Al 1970 va conèixer al meu pare, i al 1972 va acabar els estudis de perruquera i es va comprar un pis nou amb el meu pare al camí romà de Granollers.

PARE
Mentrestant, al 1969 el meu pare acabava d’acabar la mili. Quan va tornar, va viure amb els meus avis paterns i els seus sis germans en un pis de dos dormitoris i un quart de bany. Va començar a treballar d’ajustador i amb els estalvis per comprar-se un cotxe que aquest va arribar al 1970. Per la nit anava a estudiar a l’escola municipal del treball a Granollers. També al mateix any va conèixer la meva mare. Seguidament es va canviar de treball per guanyar més per poder comprar-se un pis amb la meva mare, on havia de fer moltes hores extres, i aquesta va ser una causa de perquè va tindre que deixar els estudis.

JUNTS
Al 1973 es van casar i el següent any, va néixer el meu germà gran. L’any següent el meu altre germà mitjà. La meva mare al 1979 va fundar la seva pròpia perruqueria on la meva tieta també hi treballava d’ajudant. Al primer pis van viure fins l’any 1983. A continuació es van comprar un pis més gran a l’avinguda sant esteve, on al 1993 vaig néixer jo i al pis hi vaig passar una part de la meva infància. Per últim al 1997 van vendre la perruqueria, el pis que van comprar a Sant Antoni de Calonge, el garatge i el pis de Granollers on vivíem i van comprar una casa gran, on vivim actualment.

Realment les condicions de vida eren molt diferents a les d’ara... Avui en dia ja ho tenim tot des de ven petits, però en aquella època s’ho tenien que guanyar tot amb les mans i suant de valent per aconseguir els objectius que suposa la vida. Això tampoc vol dir que actualment no es treballi per uns objectius gens fàcils d’aconseguir, simplement les condicions eren diferents.

“ Un principi Laboral”

Ens remuntem ens els anys 1973-1974. En aquells temps el meu pare era petit, tenia 13 anys. Als seus principis d’adolescència, el meu pare va deixar els estudis (al curs que ara seria 2n d’ESO), i es va posar a treballar amb el meu tiet. En aquesta feina hi dedicava un esforç de 12h laborals, amb 2 hores de descans per dinar. Treballaven de 7 del matí a 7 de la tarda tot muntant televisions i ràdios per l’empresa de Sony. Més tard, i quan va començar el curs de nou, va decidir que s’havia de treure els estudis elementals per aquella època, així que va començar 4t de batxillerat (en aquella època considerat 2n de l’ESO) de nou. Va tornar a suspendre el curs i es va posar a treballar altre cop, per aquesta vegada ho faria en una imprempta de la Roca al 1974.
En aquesta imprempta va començar d’aprenent, però va tenir sort, ja que gràcies a un altre noi que va arribar nou, li va passar l’escombra ràpidament. Al cap d’unes setmanes d’entrar, ja era oficial de segona.
Aquesta és un bon petit record del meu pare i una referència de com funcionaven les coses només fa 40 anys. Amb això puc fer una petita reflexió de que ara tenim més sort ja que els estudis duren més anys i els estudiants podem començar a treballar amb més conceptes apresos.
El meu pare va tenir sort, ja que no tots els joves de 13 o 14 anys que començaven a treballar; que per cert, eren la majoria d’adolescents els que començaven a treballar amb aquesta edat, podien ascendir tant ràpidament i tenir unes bones condicions de feina.

Es desenvolupa el llenguatge de programació PROLOG

El PROLOG és un llenguatge de programació informàtic que es bassa en operacions lògiques com per exemple 4+6=10. El nom prové del francès Programation en Logique, que tal com he explicat abans, vol di programació lògica.

Aquest llenguatge és molt útil per a operacions matemàtiques simples (sumes, restes, multiplicacions, divisions...) i més complexes, com equacions. En altres paraules, el PROLOG és una Super calculadora, tot i que algunes calculadores d’avui en dia són molt semblants, però no es poden comparar, ja que una calculadora no et pot resoldre una equació complexa. Tot i que no tots els problemes són amb numeros.

A l’hora d’escriure en llenguatge de programació, el PROLOG, les instruccions s’executen en ordre seqüencial, en altres paraules, unes darrere les altres. Els programes en PROLOG es componen per clàusules de Horn , és a dir, a l’hora d’escriure es diu, si això és veritat (antecedent), llavors és veritat la conseqüent. Per exemple, si l’antecedent és 2+3=5, i és veritat, la conseqüent (8-5=3) també es veritat, i si la conseqüent és 3+4=2 (que és errònia) també és veritat.

Una de les curiositats és que al PROLOG s’escriu al rebés, primer s’ha descriure la conseqüent i després l’antecedent. Totalment el contrari dels altres llenguatges.

A continuació els deixo un exemple simple del PROLOG:

%%
%% declaraciones
%%
padrede('juan', 'maria'). % juan es padre de maria
padrede('pablo', 'juan'). % pablo es padre de juan
padrede('pablo', 'marcela').
padrede('carlos', 'debora').

% A es hijo de B si B es padre de A
hijode(A,B) :- padrede(B,A).
% A es abuelo de B si A es padre de C y C es padre B
abuelode(A,B) :-
padrede(A,C),
padrede(C,B).
% A y B son hermanos si el padre de A es también el padre de B y si A y B no son lo mismo
hermanode(A,B) :-
padrede(C,A) ,
padrede(C,B),
A \== B. 

% A y B son familiares si A es padre de B o A es hijo de B o A es hermano de B
familiarde(A,B) :-
padrede(A,B).
familiarde(A,B) :-
hijode(A,B).
familiarde(A,B) :-
hermanode(A,B).
%%
%% consultas
%%
% juan es hermano de marcela?
?- hermanode('juan', 'marcela').
yes

% carlos es hermano de juan?
?- hermanode('carlos', 'juan').
no

% pablo es abuelo de maria?
?- abuelode('pablo', 'maria').
yes

% maria es abuela de pablo?
?- abuelode('maria', 'pablo').
no

Assassinat del president Carrero Blanco per part d’ETA

El 20 de desembre de 1973, el president del Govern, Luis Carrero Blanco, va ser assassinat, en un atemptat d’ETA. El pla del militants etarres, anomenat Operación Ogro, va ser dut a terme per uns motius contraris a la democràcia. Com explica, en la següent declaració, un dels militants del comando Txikía, que respon a la pregunta de per quina raó s’havia provocat la mort de Carrero Blanco:

"L'execució en si tenia un abast i uns objectius claríssims. A partir de 1951 Carrero va ocupar pràcticament la prefectura del Govern en el règim. Carrero simbolitzava millor que ningú la figura del "franquisme pur". Home sense escrúpols va muntar a consciència el seu propi Estat dintre de l'Estat: va crear una xarxa d'informadors dintre dels Ministeris, de l'Exèrcit, de la Falange. La seva policia va assolir ficar-se en tot l'aparell franquista. Així va acabar convertint-se en l'element clau del sistema i en una peça fonamental del joc polític de l'oligarquia. D'altra banda, va arribar a ser insubstituïble per la seva experiència i capacitat de maniobra i perquè ningú aconseguia com ell mantenir l'equilibri in tern del franquisme [...]"

Per portar a terme l’operació, els etarres van llogar un soterrani al núm. 104 d’aquell mateix carrer. Van cavar un túnel fins al centre de la calçada, i van posar-hi prop de 100 kg de goma-2. Aquests van ser els responsables de que explotés al pas del Dodge Dart de Carrero Blanco.

Tot va succeir quan es dirigia cap al seu domicili, després d’haver escoltat missa a l’església de San Francisco de Borja, a Madrid. Quant va arribar al carrer Claudio Coello, va haver-hi una explosió tant forta que va llançar el cotxe a més de 20 metres d’altura, tot passant per sobre d’un edifici fins arribar a caure al pati interior. L’explosió també va fer que dos persones més morissin amb Carrero Blanco (l’inspector de Policia, José Antonio Bueno Fernández, i el conductor del vehicle, José Luis Pérez Mogena). Després de l’atemptat, aquests van ser traslladats al hospital, ja que no van morir a l’acte, però les greus ferides van acabar sent mortals.

Posteriorment, el disgust de l’atemptat va provocar l’acceleració de la malaltia de Franco (parkinson), i un any més tard, del 19 de juliol al 2 de setembre de 1974, Juan Carlos de Borbon va accedir a la Jefatura del Estado (tal i com s’havia pactat anteriorment).

D’aquell magnicidi, van resultar una sèrie d’acusats etarres. Els seus noms són: José Ignacio Abaitua Gomeza "Marquín", José Miguel Beñarán Ordeñara "Argala", Pedro Ignacio Pérez Beotegui "Wilson", Javier María Larreategui Cuadra "Atxulo", José Antonio Urruticoechea Bengoechea "Josu" y Juan Bautista Eizaguirre Santiesteban "Zigor". Tots ells refugiats a França.

Curiositats:

• La complexitat de l’atemptat ha fet sospitar que potser les entitats, com ara la CIA, van estar implicades en l’assassinat.

• A l’any 1979, ETA va fer circular un llibre, anomenat “Operación Ogro” de l’escriptora anarquista Eva Forest, en el qual s’hi explicava la preparació i execució de l’atemptat.

• També al 1979, es va filmar una pel•lícula basada en aquest llibre i amb el mateix títol. Va estar dirigida per Gillo Pontecorvo.

L’Intel 4004, el primer microprocessador comercial

El Intel 4004 (i4004), és un CPU de 4 bits. Va ser el primer microprocessador en un xip. La proposta arquitectònica va ser realitzada al 1969 per Marcian "Ted" Hoff però va ser portada a terme al 1970, quan Federico Faggin va entrar a la empresa Intel i va dirigir el projecte. Al 1971 va ser finalitzat i va sortir a la venta.

Aquesta CPU direcciona 32768 bits de ROM i 5120 bits de RAM, i conté al voltant de 2300 transistors MOS de canal P de 10 micrones. Pot direccionar 16 ports de entrada (de 4 bits) i 16 ports de sortida (de 4 bits), i té un cicle d’instrucció de 10’8 microsegons.

Aquest microprocessador fou dissenyat originalment per calculadores, però com podia tenir més funcions ja que utilitza la arquitectura Harvard (separa físicament l’emmagatzematge de dades i instruccions), es va emprar també en computadores.Era capaç d’executar 60.000 operacions per segon a una freqüència de 108 KHz.

Res a veure amb la tecnologia actual... Aquesta CPU és molt més petita y té una freqüència de 2.80 GHz. I precisament està fabricada per la mateixa marca, Intel, model pentium 4.

Judici contra 15 militants d’ETA

El judici anomenat procés de Burgos va ser el judici en el que el consell de Guerra de Burgos va jutjar, al 1971, a 16 etarres per l’assassinat comés contra el Melitón Manzanas González, entre altres delictes com: l’assassinat del Guàrdia Civil José Pardines Arcay i del taxista Fermin Monasterio Pérez.
Melitón Manzanas nascut a San Sebastià (1909-1968) va ser cap de la Brigada Político-Social de Guipúscoa i un molt important policia, torturador i principal exponent de la dictadura franquista.
El sector de l’oposició opinaven que va ser un torturador, lligat a una dictadura inhumana i cruel, que perseguia, empresonava i afusellava a persones innocents, que defensaven pacíficament la democràcia i les llibertats. En canvi, un sector contrari pensa que va ser un home que es va dedicar durament als enemics del règim franquista, i aquesta duresa va ser la que li va donar fama de torturador.

Per això, perquè volien venjar la mort del etarra Francisco Javier Etxebarrieta Ortiz i de molts altres militants d’ETA torturats per Melitón Manzanas, els militants d’aquesta organització van decidir assassinar-lo. A aquest delicte li van posar el nom d’ Operació Sagarra.

Així que el 2 d’agost de 1969, quan Melitón tornava cap al seu domicili d’Irún y aprofitant que pujava per les escales, l’etarra Javier Izco de la Iglesia el va assassinar amb set trets per l’esquena.
Posteriorment, al 2001, el govern de José María Aznar va concedir-li la Reial Ordre de Reconeixement Civil a les Víctimes del Terrorisme a títol pòstum.

Primera petjada al podi

Jackie Stewart aconsegueix el seu primer títol mundial de F1.

Una nova promesa de l’automobilisme sorgia del no res debutant amb l’equip BRM i en breus instants, l’any 1969 amb l’escuderia Matra, ja va començar a donar lo millor de si mateix.

Era un noi que es dedicava plenament als cotxes ja que tenia dislèxia i no anava bé a l’escola ni s’ho havien diagnosticat. Amb aquest problema a sobre Jackie es va introduir als tallers fins que va ser fitxat per Ken Tyrell al seu equip junior.

En el seu primer any (1968) amb l’escuderia Matra ja va començar a aconseguir victòries, tot y que no va arribar a campió mundial, va acabar amb una bona posició, segon.

Ja a l’any 1969 el gran Jackie va aconseguir el títol mundial de campió de la F1, també aconseguint el seu equip el campionat de constructors i imposant-se per sobre de tothom. Aquest va ser el primer títol de Jackie, que va guanyar les carreres de: Gp Sud-àfrica, Gp Espanya, Gp Holanda, Gp França, Gp Gran Bretanya i Gp Itàlia.

Així Jackie va començar i obrir una pàgina a l’història de la F1, proclamant-se més tard dos vegades més campió del món.

Curiositats:

L’any 1969 a Espanya es competia al circuit de Montjuic, on va haver dos greus accidents per el trencament de l’aleró posterior de dos cotxes. La CIA es va posar mans a l’obra i va prohibir els alerons. Ken Teryll va dir que seria impossible conduir un cotxe sense alerons, però Jackie va demostrar al seu mecànic que s’equivocava.

També aquell mateix any es va provar la tracció a quatre rodes. Va acabar no tenint èxit i retirant-se de les competicions.

Aquell any va haver dos retirades la de l’equip Cooper-Maserati i l’equip Eagle-Weslake.

L’última curiositat és que el molt més tard gran campió de la F1 Michael Schumacher va neixer en Hürth-Hermühlheim (Alemanya) el 3 de gener.

video del Gp de Monaco:

MICROHISTÒRIA

“Del sud a Catalunya”

Els meus avis vivien en un petit poble de Granada, Gor, on tenien tres fills ben petits (la meva mare, el seu germà Edu i la seva germana Loli). La meva àvia treballava al camp, a casa i era serventa d’una casa de rics. El meu avi però, treballava a la RENFE construint vies de tren. A Granada, hi havien poques feines, i les poques que hi havien estaven mal pagades i regnava l’esclavitud. Al 1963, li comuniquen al meu avi que si vol seguir treballant amb RENFE haurà de marxar a Alacant on es necessita gent per a construir vies. Així mateix per tal de no quedar-se sense feina i poder mantenir als seus fills, tota la família va decidir emigrar cap a Alacant. Van arribar a la ciutat d’Elx en tren, on van trobar una casa que alquilava dues habitacions a les afores de la ciutat, en un petit poblet anomenat Torrellano. Allà van estar vivint molts anys, treballant el meu avi a la via i la meva àvia en un magatzem de fruita. Fins i tot van arribar a comprar-se un petit pis per poder gaudir de millors condicions. Al 1971, se li acaba el contracte al meu avi i la meva àvia es posa malalta. Els metges li diuen que s’haurà de operar sinó es quedarà invàlida. Però el meu avi com no es va fiar d’aquells metges va decidir posar-se en contacte amb família que tenia en Barcelona, perquè va decidir de portar a la meva àvia aquí perquè la miréssin bé i poder deixar els nens a algun familiar i així ell poder treballar. Aquell mateix any, van arribar a Granollers on es van instal·lar en un petit pis de lloguer al carrer Vidal i Umbert, on en cinc anys l’acabarien comprant. El meu avi va començar a treballar com a camioner de mobles. Van portar a la meva àvia a l’Hospital de Sant Rafael (Barcelona) i els metges els hi va dir que tenia desgast d’ossos. Quan la meva àvia es va recuperar van tenir una nena (Meli) i es va posar a treballar en la fàbrica de galetes LU, durant 22 anys. Quan finalment es jubilen tots dos, es compren un solar a la Torreta on construeixen la casa que hi viuen actualment.

Tant el meu avi com la meva àvia, prefereixen Barcelona com a ciutat abans de marxar a Granada, ja que diuen que és el lloc on han criat els seus quatre fills, van tenir més sort, millors treballs i més ben pagats.

Mor l’antropòleg Louis Seymour

Louis Seymour Bazzett Leakey va ser un paleontòleg, antropòleg i arqueòleg britànic d’origen kenià. Va néixer al 1903 a Kabete i va morir al 1972 a Londres.

Ell i la seva esposa es dedicaven a fer descobriments arqueològics, i climàtics del plistocè africà. Louis es dedicava a recollir tots els fòssils, animals o humans, que trobava, i també eines de pedra que podrien a ver sigut d’alguns dels nostres molt llunyans avantpassats. I per tal raó, va ser nombrat director del museu Nairobi i membre de l’Acadèmia Britànica.

Un succés el 17 de juliol de 1959 va canviar el curs de les investigacions. Louis i la seva esposa van trobar a la gola d’Olduvai un crani homínid destrossat a fragments però que era reconstruïble. El crani va pertànyer a un homínid de 16 anys, al que Louis va batejar amb el nom de Zinjanthropus boisei. Aquesta troballa del madrimoni Leakey va constituir a l’exemplar de la sèrie Homo (juntament amb Australopitecs) més antics que havien trobat mai.

No només van trobar el fòssil, si no també van trobar eines que pertanyien a aquests éssers. Eren nou eines olduvaienses i un conjunt de còdols i llascas. Per aquesta raó, de que aquests éssers eren capaços de fer-se eines, els van anomenar Homo Habilis.Els Leakey van fixar l’antiguitat de les primeres cultures d’homínids que van ser capaces d’emprar eines de pedra per el seu propi bé, i va donar una prova per determinar que en el passat van existir distints tipus d’humanoids.

S’escapa el primer títol

Merckx perseguint a Ocaña

Espanya s'espera fins un altre any.

L’any 1971 la 58º edició del Tour de France es disputà entre el 26 de juny i el 8 de juliol. Van participar 130 ciclistes dels quals van arribar a París 94. Havien de recorre 3585km dividits en 20 etapes.
L’equip espanyol tenia 2 ciclistes destacats, que van aconseguir guanyar algunes etapes i un d’ells, Luis Ocaña, fins i tot liderar la classificació general del Tour.
Però les alegries per Ocaña van durar poc, ja que a la 14º etapa va patir un accident, en el descens del Col de Mente que el va obligar a abandonar la competició deixant via lliure al belga Eddy Merckx a la classificació general.
Però Espanya encara tenia esperances, ja que, José Manuel Fuente va guanyar les etapes 14º i 15º.
2 anys després Ocaña sí que aconsegueix fer-se amb el Tour.

El campió d’aquesta edició va ser el belga Eddy Merckx, que va guañar la classificació general, per punts i al combinada. Era el seu tercer Tour consecutiu.

Curiositats de la competició

El pròleg de la competició es va disputar per primera vegada amb una carrera contrarellotge per equips.
També s’inclouen bonificacions a les metes volants (les bonificacions són de 3”, 2” i 1”).
I per finalitzar també s’hi afegeix el primer trasllat aeri a l’etapa 12º des de Marsella a Albi on es disputaria una contrarellotge.
Eddy Merckx tenia el sobrenom de “Caníbal”, donat per les seves ànsies de victoria.


Tres vídeos que mostren la lluita entre Ocaña i Merckx:

Moren dos dels grans, Pablo Picasso i Pau Casals

Mor Pablo Picasso el dia 8 d’abril de 1973 a Mougins, França. Fou un pintor i escultor espanyol molt important al nostre país. Va ser el creador junt ambGeorges Braque i Juan Gris, del moviment cubista (moviment artístic que trenca la pintura tradicional, tracta les formes de la naturalesa per mitjà de figures geomètriques). Va participar en molts moviments artístics arreu del món, exercint una gran influència en molts altres grans artistes del seu temps. Va pintar més de dues mil obres repartides en museus de tota Europa i la resta del món.

Una de les seves pintures més importants que cal destacar, és el quadre que va pintar durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Guernica, on demostrava el bombardeig d’aquest poble el 26 d’abril de 1937. El quadre va ser realitzat per encàrrec del Govern de la República Espanyola amb la finalitat d’atreure l’atenció del públic amb la causa republicana en plena Guerra Civil.

http://hemeroteca.lavanguardia.es/edition.html?bd=10&bm=04&by=1973&x=18&y=16

Pau Casals mor el 22 d’octubre de 1973 a San Juan de Puerto Rico, a l’edat de 97 anys a conseqüència d’un atac al cor. Va ser un dels millors violoncel·listes de l’època i un gran compositor i director. Va compondre l’Himne de les Nacions Unides (Himne de la Pau) i era un gran defensor de la pau, la democràcia, la llibertat i els drets humans, fins i tot va ésser escollit com a candidat al Premi Nobel de la Pau.

L’últim tango a París trenca censures

Al 1972 es va estrenar la pel·lícula “L’últim tango a París” a Itàlia i França. En poc temps, aquest film acabaria sent molt famós arreu del món, ja que va vèncer la censura que hi marcava en molts països. La pel·lícula dirigida per Bernardo Bertolucci es caracteritzava per les seves escenes presumptament eròtiques, passant a l’historia del cinema. L’argument tractava sobre un americà, Paul (Marlon Brando) i una francesa, Jeanne (Maria Schneider) , que tots dos busquen pis a París i es troben per casualitat en un edifici en lloguer. De sobte, fan l’amor allà mateix i des de llavors queden en tornar-se a trobar, sense dir-se mai els seus noms.
En Espanya, no es va poder estrenar ja que hi havia una dictadura franquista i ho prohibia perquè aquest tipus de pel·lícules es consideraven immorals. L’única manera de poder veure una pel·lícula d’aquest tipus era marxant a l’estranger, i així la ciutat francesa Perpignan (la Catalunyafrancesa), es va convertir en el lloc de pelegrinatge per a molts espanyols. Avui en dia un film d’aquest tipus és normal i no proporciona cap tipus de exaltació envers la població.

És trobada la Dama de Baza

El dia 22 de juliol de 1971 l’arqueòleg Francisco José Presedo Velo,

va trobar la “dama de Baza” en el Santuari de la necròpolis de Baza (província de Granada).
La figura feta de pedra, pertany a l’art iber amb influències del Mediterrani oriental i el grec. Tracta d’una dama adornada amb grans vestidures i joies, penjolls, arracades, braçalets i anells, que representa a alguna deessa (es creu que era Tanit) i es calcula que es va esculpir durant el segle IV aC.
Es va trobar dins una cambra funerària a 2,60 m i 1,80 m de profunditat. Davant la dama hi havien unes petites armes cremades i altres objectes, que gràcies a això es va arribar a la conclusió de que podia tractar-se de la tomba d’un guerrer.
La dama està formada per unes garres de lleó, pintada en blau, vermell i negre. Sosté sobre la mà esquerra un colomí blau amb un ull representat al centre.
Actualment la dama de Baza es troba al Museu Arqueològic Nacional, a Madrid.

França fa explotar una de les bombes nuclears de les seves proves a l’atolón de Mururoa el 4 de juliol del 1970

Durant els anys 1960 i 1996 França va estar fent proves amb bombes nuclears a diversos llocs del món amb un únic objectiu, demostrar que és una de les potències més fortes i que l’han de tenir por. Exactament va fer 210 proves nuclears.

Inicialment França al 1945 va entrar a la llista de fabricants d’armaments nuclears del món i a partir d’aquí, va buscar un lloc on no tingués molts problemes per llençar una bomba i que les conseqüències no els afectés als francesos. Aquest lloc va ser l’oasis Reganne, 692 kilòmetres al sud de la província de Bechar(desert del Sàhara, Argelia). La bomba va alliberar 65 kilotones d’energia. Seguidament ,al mateix any, es van realitzar quatre proves atmosfèriques més.

Un cop França ja estava sota pressió internacional per fer tantes proves en aquell lloc, va tindre que buscar un altre lloc inhabitat, que seria una altre víctima de les espantoses proves nuclears que els francesos feien. Aquest lloc va ser la Polinèsia Francesa, a l’oceà Pacífic, i concretant les illes, Mururoa i Fangataufa.

La primera bomba que va esclatar va ser el 2 de juliol del 1966 al centre de la llacuna de Mururoa. Aquesta bomba fa escampar partícules nuclears cap a la resta de les illes, que si que eres habitades i que posteriorment, la població ha sigut sèriament afectada per les proves. La gent que naixia patien deformacions o eren retardats mentalment.

A continuació França va començar a investigar per desenvolupar una bomba per intimidar als Xinesos que acabaven de llençar la seva primera bomba termonuclear, llavors França va desenvolupar la bomba d’hidrogen.

El 24 d’agost del 1968 va ser llençada a l’atolón de Fangataufa per un dirigible. Pesava tres tonelades i va alliberar una energia de 2’6 megatones. Aquesta bomba va ser 170 vegades mes potent que la bomba llençada a Hiroshima.

La següent bomba llençada va ser al 1970, el 4 de juliol. La bomba va pesar 914 kilotones. Va ser la quarta prova i el major test nuclear a l’atolón de Mururoa.

Els següents anys fins al 1996 França va continuar fent proves i tirant bombes de menor potència, tot i que no hi ha moltes dades sobre aquestes perquè no se’ls dona tanta importància, però segueixen fent mal a la Polinèsia Francesa.

Actualment, però fins fa poc, França reconeix el mal que ha fet a la Polinèsia Francesa, que per aquells temps no ho feien i deien que les malformacions a les poblacions de la Polinèsia no tenia rés a veure amb les seves probes nuclears.

Però ja es massa tard. El mal ja està fet.

Adéu escarabats

El dia 10 d’abril de 1970, Paul McCartney anunciava en una roda de premsa que el grup de Liverpool “The Beatles” es separava. No se sap ven bé quines varen ser les causes de la ruptura, però es creu que la banda ja s’havia separat mesos abans de que es confirmés públicament quan John Lennon va donar-li una carta a Paul McCartney on informava a Lee Eastman (sogre de Paul McCartney), que no estava autoritzat a ser el seu manager, ja que l’anterior havia mort. La carta feia constància de que els altres membres del grup volien com a representant el de Rolling Stones, Allan Klein, mentre que Paul defensava la idea de que fos Eastman. Altres motius també importants que van formar part de la ruptura varen ser les dones dels cantants, sobretot Yoko, la dona de John, que sempre anava amb el seu marit a totes parts i això va començar a causar molèsties als altres membres del grup. Cadascú va començar a desenvolupar un estil propi, on més tard faria que traguessin discos en solitari. Van ser un dels grups més revolucionaris i importants de la seva època, mai s’oblidaran.

Don Juan Carlos de Borbón pren importància espanyola

El 21 de juliol del 1969 Franco va anomenar a Juan Carlos de Borbón coma el seu successor de l’Estat espanyol, amb el títol de "Príncep d’Espanya". Per tant, així va ser proclamat oficialment, a les Corts, el dia següent, 22 de juliol, i Juan Carlos va jurar fidelitat als principis del Moviment Nacional i demés Lleis Fundamentals del Regnat.

Al designar a Juan Carlos de Borbón com al seu predecessor, Franco ho va fer saltant-se l’ordre successor natural que corresponia al seu pare Juan de Borbón i es va encobrir amb la “ley de sucesión en la Jefatura del Estado ”.

Aquesta llei era una de les vuit lleis fonamentals del franquisme que es referia al tema de la descendència de Franco. La llei deia que:
-Espanya es constituiria en Regne.
-La Jefatura del Estado corresponia al Caudillo de España y de la Cruzada, Generalísimo de los Ejércotps, don Francisco Franco.
-En qualsevol moment Franco podia proposar el hereu del títol de Rei. Aquest Rei havia de ser espanyol, baró, major de 30 anys, catòlic, i havia de jurar en defensa de les lleis fonamentals del règim i del moviment.

Fotografía presa quan Juan Carlos de Borbón jurava en defensa de les lleis fonamentals del règim i del moviment.

La primera petjada a la lluna

Al 1969, es va retransmitir per la televisió un dels successos més importants a la història de l’home a l’univers. La missió Estat Unidense AS-506, o més coneguda per Apol·lo 11, va aconseguir el primer contacte directe d’un humà amb la Luna. La nau espacial també es va dir Apol·lo 11, que aquesta, va ser impulsada a l’espai per un coet Saturn V des de la plataforma LC 39A. El coet va ser llançat a les 10:32 hores, al local del complex de Cape Kennedy, a Florida.

La tripulació de l'Apol·lo 11 van ser:

El capità - Neil A. Armstrong, amb 38 anys.

Pilot del LEM - Edwin I. Aldrin Jr., amb 39 anys.

Pilot del mòdul de comandament - Michael Collins, amb 38 anys.

Al 20 de juliol de 1969 la nau amb els experimentats astronautes va aterrar al mar

de la tranquil·litat (Mare Tranquilitatis). Aquest acte va ser retransmès per tot el món des de l’Observatori Parkes (Austràlia), però com la senyal no era molt bona, els primers minuts del passeig lunar van ser retransmesos des de l’estació Honeysuckle Creek. A continuació va ser retransmesa la resta desde l’estació Parkes. Les instal·lacions del MDSCC a Robledo de Chavela (Madrid, Espanya) van col·laborar donant suport durant el viatge d’anada i tornada. I molta gent es deu preguntar, com va ser possible això? Segons La Avanguardia les imatges eren transformades per la camera a impulsos electrònics, exactament eren 10 imatges per segon, i aquestes un cop arribaven a l’estació per ser retransmeses eren transformades un altre cop a imatges.

Una de les coses que no van ser esmentades va ser que a sota de la bandera Estat Unidense van enterrar una bossa amb diferents medalles i emblemes. Una de elles, era un disc de silici de 3’80mm on a tamany d’un cabell van ser gravades frases de 73 països diferents. El seu objectiu era portar la pau de la Terra a la Lluna. Tot i que com Armstrong només tenia 2’30h per realitzar el passeig lunar, recopilar 50 pedres lunars i instal·lar-hi alguns aparells científics es va oblidar d’enterrar la bossa amb les medalles, llavors quan ja marxaven la va veure i ràpidament la va posar al costat de la bandera.

El 24 de juliol es va posar fi a la missió quan els tres astronautes van amarar en aigües de l’Oceà Pacífic.

L’Escàndol Watergate a Estats Units

L’escàndol Watergate va ser un escàndol que va provocar una crisi vigent durant els anys 70 als Estats Units. Tot va començar justament el 17 de juny de 1972

El nom és extret de l’ hotel de Washington DC, ja que 5 homes van intentar entrar il·legalment a les oficines del comitè nacional per posar aparells d’escolta allà hi va tenir lloc un robatori de documents importants i va acabar amb la abdicació del president Richard Nixon; 5 homes van ser detinguts per aquest fet i així va començar la crisi.

Tot això va fer que els periodistes Carl Bernstein i Bob Woodward investiguessin sobre tots els fets succeïts i van descobrir més del que s’esperaven. Van descobrir fets tant importants com manipulació política, suborns i usos il·legals de fons.

Així doncs, aproximadament 40 alts càrrecs van ser acomiadats, i el president Richard Nixon va abdicar per evitar ser enviat a la presó.

En aquest acudit hi diu:

-No et preocupis Tony, això només és una formalitat aduana...
-Jo Tinc les sabates, vostè ha rebut el seu cinturó?

Fotografía del president Richard Nixon.

Alemanya i Polònia es reconcilien. Es reconeix la frontera Oder-Neisse

La línia Oder-Neisse va ser una frontera terrestre, formada al 1945, i dividia Polònia i Alemanya. És la actual frontera entre aquests dos països, i el seu nom és degut a que la frontera passava pels rius Oder i Neisse.

Aquesta frontera es va formar per compensar a Polònia per tot el terreny que havia perdut durant la II Guerra Mundial. També va afavorir a Rússia, ja que així recuperaven el territori cedit anteriorment a Polònia, al 1921.

La República Democràtica d’Alemanya (Alemanya Occidental) va firmar un acord amb Polònia al 1950 reconeixent aquesta línea com a frontera permanent. En canvi, no va ser fins al 1970 que Willv Brandt va signar un tractat a Moscú i Varsovia, reconeixent finalment la frontera Oder-Neisse.

El moviment hippie i el concert de Woodstock donen la volta al món

Durant la dècada dels seixanta molts van ser els moviments de joves que es van formar amb l`intenció de mostrar els seus ideals. Però va ser especialment un moviment, el que va marcar no sol a un país com Estats Units, sinó al món sencer amb la seva moda, pensaments, música i estil de vida pacifista. Aquest moviment es va dir hippie. Les generacions dels anys 60 van lluitar pels drets civils, contra la discriminació social, per les llibertats sexuals i sobretot la seva oposició a una guerra injusta: la guerra de Vietnam. Tot això va fer que els joves es reunissin en protestes juvenils, on en poc temps, la societat experimentaria un gran canvi, basada en la naturalesa, la vida espiritual i la revolució sexual.
En 1967 els medis de comunicació els van descobrir i aviat el món va saber del moviment hippie. Per tot això es pot dir que els canvis socials produïts pels joves, van ser part de l’historia de la guerra de Vietnam.
Un dels concerts més populars del moviment Hippie va ser el Woodstock celebrat els dies 15, 16 i 17 d'agost al 1969, on va congregar a unes 500.000 persones i amb l’actuació de personatges molt importants en el món hippie i en la societat en general com artistes de rock Janis Joplin, Bob Dylan, Jimi Hendrix etc...
El festival té el nom de Woodstock perquè inicialment estava programat que tinguès lloc en el poble de Woodstock, en Ulster County; però es va suspendre per culpa dels habitans del poble que no els hi agradà la idea, però gràcies a Sam Yasgur va convèncer al seu pare Max Yasgur per a acollir al concert en els terrenys de la família, localitzats en Sullivan County, i així el concert va tindre lloc en una granja de Bethel, Nova York.
Van haver-hi tres morts en el festival de Woodstock: una deguda a una sobredosi de heroïna, una altra després d'una ruptura d'apèndix i una última per un accident amb un tractor. També van haver-hi dos naixements en el festival (més tard es va filmar un documental que va guanyar un Oscar al millor documental).