Al 1972 es va estrenar la pel·lícula “L’últim tango a París” a Itàlia i França. En poc temps, aquest film acabaria sent molt famós arreu del món, ja que va vèncer la censura que hi marcava en molts països. La pel·lícula dirigida per Bernardo Bertolucci es caracteritzava per les seves escenes presumptament eròtiques, passant a l’historia del cinema. L’argument tractava sobre un americà, Paul (Marlon Brando) i una francesa, Jeanne (Maria Schneider) , que tots dos busquen pis a París i es troben per casualitat en un edifici en lloguer. De sobte, fan l’amor allà mateix i des de llavors queden en tornar-se a trobar, sense dir-se mai els seus noms.
En Espanya, no es va poder estrenar ja que hi havia una dictadura franquista i ho prohibia perquè aquest tipus de pel·lícules es consideraven immorals. L’única manera de poder veure una pel·lícula d’aquest tipus era marxant a l’estranger, i així la ciutat francesa Perpignan (la Catalunyafrancesa), es va convertir en el lloc de pelegrinatge per a molts espanyols. Avui en dia un film d’aquest tipus és normal i no proporciona cap tipus de exaltació envers la població.
En Espanya, no es va poder estrenar ja que hi havia una dictadura franquista i ho prohibia perquè aquest tipus de pel·lícules es consideraven immorals. L’única manera de poder veure una pel·lícula d’aquest tipus era marxant a l’estranger, i així la ciutat francesa Perpignan (la Catalunyafrancesa), es va convertir en el lloc de pelegrinatge per a molts espanyols. Avui en dia un film d’aquest tipus és normal i no proporciona cap tipus de exaltació envers la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada