El 20 de desembre de 1973, el president del Govern, Luis Carrero Blanco, va ser assassinat, en un atemptat d’ETA. El pla del militants etarres, anomenat Operación Ogro, va ser dut a terme per uns motius contraris a la democràcia. Com explica, en la següent declaració, un dels militants del comando Txikía, que respon a la pregunta de per quina raó s’havia provocat la mort de Carrero Blanco:"L'execució en si tenia un abast i uns objectius claríssims. A partir de 1951 Carrero va ocupar pràcticament la prefectura del Govern en el règim. Carrero simbolitzava millor que ningú la figura del "franquisme pur". Home sense escrúpols va muntar a consciència el seu propi Estat dintre de l'Estat: va crear una xarxa d'informadors dintre dels Ministeris, de l'Exèrcit, de la Falange. La seva policia va assolir ficar-se en tot l'aparell franquista. Així va acabar convertint-se en l'element clau del sistema i en una peça fonamental del joc polític de l'oligarquia. D'altra banda, va arribar a ser insubstituïble per la seva experiència i capacitat de maniobra i perquè ningú aconseguia com ell mantenir l'equilibri in tern del franquisme [...]"
Per portar a terme l’operació, els etarres van llogar un soterrani al núm. 104 d’aquell mateix carrer. Van cavar un túnel fins al centre de la calçada, i van posar-hi prop de 100 kg de goma-2. Aquests van ser els responsables de que explotés al pas del Dodge Dart de Carrero Blanco.
Tot va succeir quan es dirigia cap al seu domicili, després d’haver escoltat missa a l’església de San Francisco de Borja, a Madrid. Quant va arribar al carrer Claudio Coello, va haver-hi una explosió tant forta que va llançar el cotxe a més de 20 metres d’altura, tot passant per sobre d’un edifici fins arribar a caure al pati interior. L’explosió també va fer que dos persones més morissin amb Carrero Blanco (l’inspector de Policia, José Antonio Bueno Fernández, i el conductor del vehicle, José Luis Pérez Mogena). Després de l’atemptat, aquests van ser traslladats al hospital, ja que no van morir a l’acte, però les greus ferides van acabar sent mortals.
Posteriorment, el disgust de l’atemptat va provocar l’acceleració de la malaltia de Franco (parkinson), i un any més tard, del 19 de juliol al 2 de setembre de 1974, Juan Carlos de Borbon va accedir a la Jefatura del Estado (tal i com s’havia pactat anteriorment).
D’aquell magnicidi, van resultar una sèrie d’acusats etarres. Els seus noms són: José Ignacio Abaitua Gomeza "Marquín", José Miguel Beñarán Ordeñara "Argala", Pedro Ignacio Pérez Beotegui "Wilson", Javier María Larreategui Cuadra "Atxulo", José Antonio Urruticoechea Bengoechea "Josu" y Juan Bautista Eizaguirre Santiesteban "Zigor". Tots ells refugiats a França.
Curiositats:
• La complexitat de l’atemptat ha fet sospitar que potser les entitats, com ara la CIA, van estar implicades en l’assassinat.
• A l’any 1979, ETA va fer circular un llibre, anomenat “Operación Ogro” de l’escriptora anarquista Eva Forest, en el qual s’hi explicava la preparació i execució de l’atemptat.
• També al 1979, es va filmar una pel•lícula basada en aquest llibre i amb el mateix títol. Va estar dirigida per Gillo Pontecorvo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada