MICROHISTÒRIA

“Del sud a Catalunya”

Els meus avis vivien en un petit poble de Granada, Gor, on tenien tres fills ben petits (la meva mare, el seu germà Edu i la seva germana Loli). La meva àvia treballava al camp, a casa i era serventa d’una casa de rics. El meu avi però, treballava a la RENFE construint vies de tren. A Granada, hi havien poques feines, i les poques que hi havien estaven mal pagades i regnava l’esclavitud. Al 1963, li comuniquen al meu avi que si vol seguir treballant amb RENFE haurà de marxar a Alacant on es necessita gent per a construir vies. Així mateix per tal de no quedar-se sense feina i poder mantenir als seus fills, tota la família va decidir emigrar cap a Alacant. Van arribar a la ciutat d’Elx en tren, on van trobar una casa que alquilava dues habitacions a les afores de la ciutat, en un petit poblet anomenat Torrellano. Allà van estar vivint molts anys, treballant el meu avi a la via i la meva àvia en un magatzem de fruita. Fins i tot van arribar a comprar-se un petit pis per poder gaudir de millors condicions. Al 1971, se li acaba el contracte al meu avi i la meva àvia es posa malalta. Els metges li diuen que s’haurà de operar sinó es quedarà invàlida. Però el meu avi com no es va fiar d’aquells metges va decidir posar-se en contacte amb família que tenia en Barcelona, perquè va decidir de portar a la meva àvia aquí perquè la miréssin bé i poder deixar els nens a algun familiar i així ell poder treballar. Aquell mateix any, van arribar a Granollers on es van instal·lar en un petit pis de lloguer al carrer Vidal i Umbert, on en cinc anys l’acabarien comprant. El meu avi va començar a treballar com a camioner de mobles. Van portar a la meva àvia a l’Hospital de Sant Rafael (Barcelona) i els metges els hi va dir que tenia desgast d’ossos. Quan la meva àvia es va recuperar van tenir una nena (Meli) i es va posar a treballar en la fàbrica de galetes LU, durant 22 anys. Quan finalment es jubilen tots dos, es compren un solar a la Torreta on construeixen la casa que hi viuen actualment.

Tant el meu avi com la meva àvia, prefereixen Barcelona com a ciutat abans de marxar a Granada, ja que diuen que és el lloc on han criat els seus quatre fills, van tenir més sort, millors treballs i més ben pagats.