MARE
Al 1969, la meva mare vivia en Granollers, en un pis de tres habitacions i un quart de bany, al passeig colom. Al pis vivien els meus avis materns, la meva mare i deu germans més. Treballava a una perruqueria i els dilluns que tenia festa, anava a Barcelona a treure’s el títol de perruquera. També ajudava a les feines de casa i només sortia a passejar una estona els diumenges per la tarda. Al 1970 va conèixer al meu pare, i al 1972 va acabar els estudis de perruquera i es va comprar un pis nou amb el meu pare al camí romà de Granollers.
PARE
Mentrestant, al 1969 el meu pare acabava d’acabar la mili. Quan va tornar, va viure amb els meus avis paterns i els seus sis germans en un pis de dos dormitoris i un quart de bany. Va començar a treballar d’ajustador i amb els estalvis per comprar-se un cotxe que aquest va arribar al 1970. Per la nit anava a estudiar a l’escola municipal del treball a Granollers. També al mateix any va conèixer la meva mare. Seguidament es va canviar de treball per guanyar més per poder comprar-se un pis amb la meva mare, on havia de fer moltes hores extres, i aquesta va ser una causa de perquè va tindre que deixar els estudis.
JUNTS
Al 1973 es van casar i el següent any, va néixer el meu germà gran. L’any següent el meu altre germà mitjà. La meva mare al 1979 va fundar la seva pròpia perruqueria on la meva tieta també hi treballava d’ajudant. Al primer pis van viure fins l’any 1983. A continuació es van comprar un pis més gran a l’avinguda sant esteve, on al 1993 vaig néixer jo i al pis hi vaig passar una part de la meva infància. Per últim al 1997 van vendre la perruqueria, el pis que van comprar a Sant Antoni de Calonge, el garatge i el pis de Granollers on vivíem i van comprar una casa gran, on vivim actualment.
Realment les condicions de vida eren molt diferents a les d’ara... Avui en dia ja ho tenim tot des de ven petits, però en aquella època s’ho tenien que guanyar tot amb les mans i suant de valent per aconseguir els objectius que suposa la vida. Això tampoc vol dir que actualment no es treballi per uns objectius gens fàcils d’aconseguir, simplement les condicions eren diferents.
Al 1969, la meva mare vivia en Granollers, en un pis de tres habitacions i un quart de bany, al passeig colom. Al pis vivien els meus avis materns, la meva mare i deu germans més. Treballava a una perruqueria i els dilluns que tenia festa, anava a Barcelona a treure’s el títol de perruquera. També ajudava a les feines de casa i només sortia a passejar una estona els diumenges per la tarda. Al 1970 va conèixer al meu pare, i al 1972 va acabar els estudis de perruquera i es va comprar un pis nou amb el meu pare al camí romà de Granollers.
PARE
Mentrestant, al 1969 el meu pare acabava d’acabar la mili. Quan va tornar, va viure amb els meus avis paterns i els seus sis germans en un pis de dos dormitoris i un quart de bany. Va començar a treballar d’ajustador i amb els estalvis per comprar-se un cotxe que aquest va arribar al 1970. Per la nit anava a estudiar a l’escola municipal del treball a Granollers. També al mateix any va conèixer la meva mare. Seguidament es va canviar de treball per guanyar més per poder comprar-se un pis amb la meva mare, on havia de fer moltes hores extres, i aquesta va ser una causa de perquè va tindre que deixar els estudis.
JUNTS
Al 1973 es van casar i el següent any, va néixer el meu germà gran. L’any següent el meu altre germà mitjà. La meva mare al 1979 va fundar la seva pròpia perruqueria on la meva tieta també hi treballava d’ajudant. Al primer pis van viure fins l’any 1983. A continuació es van comprar un pis més gran a l’avinguda sant esteve, on al 1993 vaig néixer jo i al pis hi vaig passar una part de la meva infància. Per últim al 1997 van vendre la perruqueria, el pis que van comprar a Sant Antoni de Calonge, el garatge i el pis de Granollers on vivíem i van comprar una casa gran, on vivim actualment.
Realment les condicions de vida eren molt diferents a les d’ara... Avui en dia ja ho tenim tot des de ven petits, però en aquella època s’ho tenien que guanyar tot amb les mans i suant de valent per aconseguir els objectius que suposa la vida. Això tampoc vol dir que actualment no es treballi per uns objectius gens fàcils d’aconseguir, simplement les condicions eren diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada