“ Un principi Laboral”

Ens remuntem ens els anys 1973-1974. En aquells temps el meu pare era petit, tenia 13 anys. Als seus principis d’adolescència, el meu pare va deixar els estudis (al curs que ara seria 2n d’ESO), i es va posar a treballar amb el meu tiet. En aquesta feina hi dedicava un esforç de 12h laborals, amb 2 hores de descans per dinar. Treballaven de 7 del matí a 7 de la tarda tot muntant televisions i ràdios per l’empresa de Sony. Més tard, i quan va començar el curs de nou, va decidir que s’havia de treure els estudis elementals per aquella època, així que va començar 4t de batxillerat (en aquella època considerat 2n de l’ESO) de nou. Va tornar a suspendre el curs i es va posar a treballar altre cop, per aquesta vegada ho faria en una imprempta de la Roca al 1974.
En aquesta imprempta va començar d’aprenent, però va tenir sort, ja que gràcies a un altre noi que va arribar nou, li va passar l’escombra ràpidament. Al cap d’unes setmanes d’entrar, ja era oficial de segona.
Aquesta és un bon petit record del meu pare i una referència de com funcionaven les coses només fa 40 anys. Amb això puc fer una petita reflexió de que ara tenim més sort ja que els estudis duren més anys i els estudiants podem començar a treballar amb més conceptes apresos.
El meu pare va tenir sort, ja que no tots els joves de 13 o 14 anys que començaven a treballar; que per cert, eren la majoria d’adolescents els que començaven a treballar amb aquesta edat, podien ascendir tant ràpidament i tenir unes bones condicions de feina.